Sobre comunicació i periodisme

“Que ens deixin treballar”: el periodisme en zones de guerra

Posted on

El Col·legi de periodistes de Catalunya va organitzar el passat 16 de gener una xerrada en suport dels companys de professió segrestats a Síria els darrers mesos. Entre reclamacions de que s’alliberi als segrestats i que es deixi treballar als periodistes, van quedar paleses les dificultats a les quals s’enfronten aquests professionals al intentar garantir una informació lliure i de qualitat, de la qual depenem per poder participar activament en el nostre entorn.

Entre els convidats es trobava Marta Roura, la cap de la secció d’Internacional de El Periódico on treballa Marc Marginedas, periodista segrestat des del 4 de setembre de 2013 a Hama. Commoguda, Roura va assenyalar que aquest professional comptava ja amb una àmplia experiència, adquirida en múltiples viatges a zones de conflicte,  que va plasmar a Periodismo en el campo de batalla. Amb aquest llibre, Marginedas denuncia les pressions polítiques que ha d’enfrontar un reporter i les dificultats amb les quals ha de lidiar en el seu dia a dia per transmetre informació de qualitat i creïble. Com afirmava la seva cap, Marta Roura, a l’acte, “el problema és que cada cop més, els periodistes s’estan convertint en l’objectiu principal dels conflictes armats”. Però malgrat les complicacions i els inevitables riscos, els sis professionals especialitzats en periodisme en zones de conflicte participants van destacar la necessitat d’estar-hi present. Joan Roura, corresponsal de TV3, va exigir de forma contundent “que ens deixin treballar i que ens deixin tornar a Síria, no podem tancar els ulls davant del conflicte”.

Imatge de la xerrada al Col·legi de Periodistes. Font: periodistes.org
Imatge de la xerrada al Col·legi de Periodistes. Font: periodistes.org

Davant la pregunta “quan s’està preparat per exercir com a periodista en zones de guerra?”, Roura va destacar que, segons el seu parer, l’objectiu d’un reporter hauria de ser especialitzar-se en una zona, aconseguint conèixer la seva cultura i tradicions per poder transmetre tot el que hi succeeix de la forma més professional possible. “No cal ser reporter de guerra per glorificar-se com a periodista”, afirmà la freelance i corresponsal de El Mundo Mònica Bernabé.

Aquesta periodista afirmà que si la crisi ha aconseguit alguna cosa és precisament portar desgràcies a totes les parts del món. Malauradament hi ha una infinitat de veus que cal escoltar, ja sigui a Síria, batuda per la guerra, o a una Catalunya colpejada per la crisi. Més que mai, cal lluitar per defensar una professió que transmeti una informació veraç i de qualitat, un dret essencial, tant a Lleida com a Hama.

*Us recomano llegir , una peça força interessant de Ramón Lobo publicada al diari digital Infolibre sobre la situació militar i política de Síria: “Síria, el teatro de la paz”.

Anuncis

Separats per la bretxa digital? La implantació de les TIC a Alfarràs (2)

Posted on Updated on

En el darrer post vam destacar la rellevància de superar la bretxa digital, la desigualtat a l’hora d’accedir a les noves tecnologies de la informació en una societat cada cop més influïda per la tecnologia. Entre les causes socials que fomenten la bretxa digital s’anomena la distància dels estils de vida “rurals”  amb la comunitat virtual. Però aquesta causa és realment vinculant per una població com Alfarràs?

Cal allunyar-se de l’automàtica vinculació entre els termes rurals i agrari. Evidenment l’activitat agrària es realitza generalment en les zones rurals i es desmarquen d’un ús intensiu de les TIC, però en poblacions qualificades com rurals s’hi desenvolupen una multitud d’activitats d’altres sectors que sí que exploten els avantatges de les TIC. Així ho podem veure a Alfarràs, una localitat amb un teixit comercial força ampli que ofereix tot tipus de productes i serveis a les menys de 3.300 de persones que hi viuen. A més, aquesta riquesa comercial ha atret durant anys a veïns de poblacions properes, com Camporrells, Albelda, Almenar o Alguaire. Malauradament, tota aquesta activitat s’ha vist durament ressentida per la crisi econòmica: un atur de 6.208.000 persones inevitablement comporta una davallada brutal del consum. Això implica que els clients s’hàgin de repartir entre les PIMES i les grans superfícies que s’obren en grans ciutats  i que suposen una competència realment amoïnadora, com succeeix amb  MediaMarkt o Decathlon, que atreuen als ciutadans a les perifèries de la ciutat i provoquen que no visitin els centres comercials dels pobles de les rodalies. Però cada cop són més els comerciants de la localitat que exploten les xarxes socials com una eina més per fer front a aquesta competència. 

Web de La Gravera
Web de La Gravera

Manuel Castells senyalava que només un 37% dels directius d’empreses i administracions públiques utilitza Internet. “La edat continua sent fonamental a l’hora d’utilitzar la xarxa, i bastants alts càrrecs són resistents al canvi tecnològic, cultural i organitzatiu que significa Internet; la jove classe professional que ha entrat de ple a la Societat de la Informació encara no ha arribat al poder”, afirmava el catedràtic en sociologia en una entrevista al respecte. Però les noves actituds que es perceben si més no a Alfarràs indiquen que cada cop s’utilitzen més xarxes socials com una eina per promocionar el negoci, i s’estan començant a utilitzar per atreure nous nínxols de mercat i captar l’atenció de possibles clients a través de la xarxa. Ja el 2011, l’Ajuntament i l’Associació de Comerciants i Empresaris d’Alfarràs va obtenir un gran èxit amb una xarrada sobre com estar present en entorns web i explotar al màxim les possibilitats de les noves tecnologies, mostrant el seus productes, preus i serveis als clients a través de la xarxa. En trobem un exemple en el perfil de Facebook de Fotografia Paquita, segons la propietària “una eina fantàstica per publicitar-se i amb la qual es pot arribar molt lluny”.

Web de l'Ajuntament d'Alfarràs
Web de l’Ajuntament d’Alfarràs

Un altre sector que comença a introduïr-se en les xarxes socials és el de les administracions públiques. En la mateixa entrevista, Manuel Castells afirmava que “existeixen molts polítics tradicionals que fan un ús molt limitat de la tecnologia i que saben molt poc de la seva importància present i futura.” En el cas d’Alfarràs, tant l’Ajuntament com l’actual alcalde no només han renovat la pàgina web del poble si no que s’han unit a Facebook. En paraules de Carlos Romero, gestor de les xarxes socials de l’Ajuntament, és “una eina per aconseguir que la informació arribi d’una manera ràpida a tots els ciutadans amb molt futur”. Fins i tot la plataforma contra el nou pla Urbanístic (NO al POUM) té creat un perfil de Facebook.

Web d'Alfaventur
Web d’Alfaventur

Finalment, també les associacions culturals del poble, com el Grup de Teatre l’Acudit, la Banda de música RoigTardà o l’associació esportiva Alfaventur tenen presència a Facebook o en pàgines web pròpies. Laura Alcalde, cap de comunicació de l’Acudit, afirma que “les xarxes socials han aconseguit que els usuaris que ens segueixen interactuin i convidin a la gent que no ens ha vist actuar a fer-ho. Tenim un blog on informem detalladament sobre l’activitat de l’Acudit però en realitat és via Facebook on aconseguim el suport, els comentaris i les opinions de la gent”.

Per tant, observem que cada cop més alfarrasencs dedicats a activitats molt diverses s’adhereixen a la xarxa i n’exploten els seus avantatges. Així doncs, podem concloure que, si al parlar d’entorn rural ens referim a poblacions com Alfarràs, el tipus de comunitat en la que viu una persona, ja sigui rural o urbana, no és un predictor significatiu per determinar el grau d’ús d’Internet a Catalunya.

Separats per la bretxa digital? La implantació de les TIC a Alfarràs (1)

Posted on Updated on

“Ah, però al poble teniu Internet?

Més enllà del comentari d’algún barceloní despistat i totalment allunyat de la realitat dels pobles de Catalunya, el concepte de bretxa digital entre zones rurals i urbanes encara està vigent en diverses regions. Es parla de la bretxa digital per fer referència a les diferències d’accés a les noves tecnologies de la informació i la comunicació i les conseqüències socials d’aquestes desigualtats poden ser dràstiques. En una societat cada cop més mediada per les noves tecnologies, les persones que queden al marge del seu ús queden inevitablement exclosos de múltiples activitats, que van des de la compra per Internet fins a la participació política en moviments socials que sorgeixen a la xarxa. Per aquest motiu, superar la bretxa digital té una rellevància preocupant: no podem concebre que una gran quantitat de persones quedin al marge d’aquesta revolució com un efecte inevitable del progrés. Per això, cal preguntar-se: podem parlar de diferències d’accés a les noves tecnologies de la informació entre els pobles i les ciutats catalanes?

Algunes de les causes més destacades d’aquestes desigualtats a l’hora d’utilitzar les TIC  en els entorns rurals i urbans segons Laura Lorenzo (enginyera agrònoma dedicada a la implantació de les xarxes en les activitats agràries) poden ser:

  • Tecnològiques: escassa implantació territorial de les infraestructures de les telecomunicacions.
  • Sociològiques: com estils de vida escassament relacionat amb l’ús de les TIC.

A continuació, i vista la importància de poder utilitzar les noves tecnologies de la informació revisarem si hi ha qüestions tecnològiques que dificulten que una població com Alfarràs gaudeixi dels avantatges d’Internet. En el proper post, observarem l’estil de vida de la nostra localitat per veure’n la relació que assoleix amb la xarxa.

Segons indica l’Informe de la Comunicació a Catalunya del 2011-2012, “durant els anys 2011 i 2012, s’han fet a Catalunya millores importants en infraestructures i en l’ús de les telecomunicacions. Han conclòs algunes importants iniciatives públiques, com el pla Catalunya Connecta, i s’ha iniciat un ambiciós projecte de futur, la Xarxa Oberta de Catalunya.”

Per una banda, la Xarxa Oberta de Catalunya ha portat les xarxes de fibra òptica als principals nuclis de població de Catalunya i té l’objectiu d’ampliar la cobertura a tot el territori durant els propers anys. Per altra banda, el pla Catalunya Connecta pretenia “universalitzar l’accés als nous serveis de telecomunicacions a la ciutadania, les administracions i el teixit empresarial català” desplegant infraestructures i serveis de comunicació electròniques arreu del territori. Segons el citat Informe de la Comunicació, ja s’han realitzat els principals desplegaments previstos, que incloïen la construcció de noves infraestructures per què els operadors de serveis de telefonia i radiocomunicacions puguin actuar-hi, portar banda ampla rural als indrets on no hi arribava, garantir la telefonia mòbil rural i, finalment, garantir accés a la Televisió Digital Terrestre a tot el territori català. 

Gràcies a Iniciatives com aquestes, les diferències d’accès entre zones urbanes i rurals a Catalunya no són significatives. En totes les comarques de Catalunya, segons l’Idescat, el percentatge de població que fa ús d’Internet oscil•la entre el 62 i 76%. Concretament al Segrià un 75% dels habitants l’utilizen mentre al Barcelonès un 74% dels ciutadans empren la xarxa. 

Com a conclusió, observem que no hi ha una falta d’infraestructures que impedeixi l’accés a les noves tecnologies de la informació a les zones rurals catalanes. Però, determina l’estil de vida de pobles com Alfarràs l’ús que es fa d’Internet?

Entrevista a Josep Morell: Les TIC a les aules

Posted on Updated on

Entrevista a Josep Morell, director de l’Escola Pinyana

La revolució tecnològica està colpejant tots els aspectes de la societat, i l’educació no n’és una excepció. Internet i els nous mitjans de comunicació obren un ventall infinit d’oportunitats, però cal saber-les explotar. Per això, estudis al voltant de la docència que utilitza innovadores eines i també la formació sobre fer servir correctament aquests instruments ja ocupa les agendes d’acadèmics i educadors. Parlem amb el director de l’Escola Pinyana d’Alfarràs sobre l’ús de les TIC a les aules: Josep Morell.