Opinió

Un desig d’última hora

Posted on Updated on

“Por lo general se cree que tener un objetivo marcado es algo bueno: que la persona sabe lo que quiere y que lo persigue; por otra parte, sin embargo, tal situación le impone unas anteojeras y nada más. Y ocurre que lo que está más allá, lo que se sale del límite impuesto puede resultar mucho más interesante e importante. A fin de cuentas, entrar en un mundo diferente significa penetrar en un misterio, y ese misterio puede guardar muchos laberintos y recovecos, ¡tantos enigmas e incógnitas!”

 Ryszard Kapuscinski, Ébano

Per aquells que creuen en supersticions, l’any que acomiadem confirma que el 13 és el número de la mala sort. Tanquem un 2013 amb 23.000 persones sense llar, 4.811.383 aturats i desnutrició. No entren en aquestes xifres els protagonistes d’una gran varietat d’escàndols polítics i financers que ocupen les planes dels mitjans juntament amb una nova estirp d’ideòlegs d’extrema dreta.

Però malgrat el desencant i la indignació, brindarem aquesta nit per un any nou que arriba carregat d’incògnites i esperances. Els propòsits que ens farem aniran des d’aprovar els examens i trovar feina, a exercir el dret d’expressar les nostres opinions sobre un futur que ens afecta a tots. José Luís Sampedro, un gran savi que ens ha deixat aquest 2013 afirmava que les finalitats de la vida, l’art de la vida, eren “hacerse uno mismo, pensar por uno mismo, ser más lo que uno es”.

 En aquestes darreres hores que ens separen d’un nou any ple de possibilitats, espero que siguem prou valents per penetrar en el misteri del que parlava Kapuscinksy, un dels mestres del periodisme, aprenguem l’art de viure de Sampedro i com Eduardo Galeano en aquest vídeo, delirem. Feliç 2014 a tothom.

Anuncis

Separats per la bretxa digital? La implantació de les TIC a Alfarràs (2)

Posted on Updated on

En el darrer post vam destacar la rellevància de superar la bretxa digital, la desigualtat a l’hora d’accedir a les noves tecnologies de la informació en una societat cada cop més influïda per la tecnologia. Entre les causes socials que fomenten la bretxa digital s’anomena la distància dels estils de vida “rurals”  amb la comunitat virtual. Però aquesta causa és realment vinculant per una població com Alfarràs?

Cal allunyar-se de l’automàtica vinculació entre els termes rurals i agrari. Evidenment l’activitat agrària es realitza generalment en les zones rurals i es desmarquen d’un ús intensiu de les TIC, però en poblacions qualificades com rurals s’hi desenvolupen una multitud d’activitats d’altres sectors que sí que exploten els avantatges de les TIC. Així ho podem veure a Alfarràs, una localitat amb un teixit comercial força ampli que ofereix tot tipus de productes i serveis a les menys de 3.300 de persones que hi viuen. A més, aquesta riquesa comercial ha atret durant anys a veïns de poblacions properes, com Camporrells, Albelda, Almenar o Alguaire. Malauradament, tota aquesta activitat s’ha vist durament ressentida per la crisi econòmica: un atur de 6.208.000 persones inevitablement comporta una davallada brutal del consum. Això implica que els clients s’hàgin de repartir entre les PIMES i les grans superfícies que s’obren en grans ciutats  i que suposen una competència realment amoïnadora, com succeeix amb  MediaMarkt o Decathlon, que atreuen als ciutadans a les perifèries de la ciutat i provoquen que no visitin els centres comercials dels pobles de les rodalies. Però cada cop són més els comerciants de la localitat que exploten les xarxes socials com una eina més per fer front a aquesta competència. 

Web de La Gravera
Web de La Gravera

Manuel Castells senyalava que només un 37% dels directius d’empreses i administracions públiques utilitza Internet. “La edat continua sent fonamental a l’hora d’utilitzar la xarxa, i bastants alts càrrecs són resistents al canvi tecnològic, cultural i organitzatiu que significa Internet; la jove classe professional que ha entrat de ple a la Societat de la Informació encara no ha arribat al poder”, afirmava el catedràtic en sociologia en una entrevista al respecte. Però les noves actituds que es perceben si més no a Alfarràs indiquen que cada cop s’utilitzen més xarxes socials com una eina per promocionar el negoci, i s’estan començant a utilitzar per atreure nous nínxols de mercat i captar l’atenció de possibles clients a través de la xarxa. Ja el 2011, l’Ajuntament i l’Associació de Comerciants i Empresaris d’Alfarràs va obtenir un gran èxit amb una xarrada sobre com estar present en entorns web i explotar al màxim les possibilitats de les noves tecnologies, mostrant el seus productes, preus i serveis als clients a través de la xarxa. En trobem un exemple en el perfil de Facebook de Fotografia Paquita, segons la propietària “una eina fantàstica per publicitar-se i amb la qual es pot arribar molt lluny”.

Web de l'Ajuntament d'Alfarràs
Web de l’Ajuntament d’Alfarràs

Un altre sector que comença a introduïr-se en les xarxes socials és el de les administracions públiques. En la mateixa entrevista, Manuel Castells afirmava que “existeixen molts polítics tradicionals que fan un ús molt limitat de la tecnologia i que saben molt poc de la seva importància present i futura.” En el cas d’Alfarràs, tant l’Ajuntament com l’actual alcalde no només han renovat la pàgina web del poble si no que s’han unit a Facebook. En paraules de Carlos Romero, gestor de les xarxes socials de l’Ajuntament, és “una eina per aconseguir que la informació arribi d’una manera ràpida a tots els ciutadans amb molt futur”. Fins i tot la plataforma contra el nou pla Urbanístic (NO al POUM) té creat un perfil de Facebook.

Web d'Alfaventur
Web d’Alfaventur

Finalment, també les associacions culturals del poble, com el Grup de Teatre l’Acudit, la Banda de música RoigTardà o l’associació esportiva Alfaventur tenen presència a Facebook o en pàgines web pròpies. Laura Alcalde, cap de comunicació de l’Acudit, afirma que “les xarxes socials han aconseguit que els usuaris que ens segueixen interactuin i convidin a la gent que no ens ha vist actuar a fer-ho. Tenim un blog on informem detalladament sobre l’activitat de l’Acudit però en realitat és via Facebook on aconseguim el suport, els comentaris i les opinions de la gent”.

Per tant, observem que cada cop més alfarrasencs dedicats a activitats molt diverses s’adhereixen a la xarxa i n’exploten els seus avantatges. Així doncs, podem concloure que, si al parlar d’entorn rural ens referim a poblacions com Alfarràs, el tipus de comunitat en la que viu una persona, ja sigui rural o urbana, no és un predictor significatiu per determinar el grau d’ús d’Internet a Catalunya.

Separats per la bretxa digital? La implantació de les TIC a Alfarràs (1)

Posted on Updated on

“Ah, però al poble teniu Internet?

Més enllà del comentari d’algún barceloní despistat i totalment allunyat de la realitat dels pobles de Catalunya, el concepte de bretxa digital entre zones rurals i urbanes encara està vigent en diverses regions. Es parla de la bretxa digital per fer referència a les diferències d’accés a les noves tecnologies de la informació i la comunicació i les conseqüències socials d’aquestes desigualtats poden ser dràstiques. En una societat cada cop més mediada per les noves tecnologies, les persones que queden al marge del seu ús queden inevitablement exclosos de múltiples activitats, que van des de la compra per Internet fins a la participació política en moviments socials que sorgeixen a la xarxa. Per aquest motiu, superar la bretxa digital té una rellevància preocupant: no podem concebre que una gran quantitat de persones quedin al marge d’aquesta revolució com un efecte inevitable del progrés. Per això, cal preguntar-se: podem parlar de diferències d’accés a les noves tecnologies de la informació entre els pobles i les ciutats catalanes?

Algunes de les causes més destacades d’aquestes desigualtats a l’hora d’utilitzar les TIC  en els entorns rurals i urbans segons Laura Lorenzo (enginyera agrònoma dedicada a la implantació de les xarxes en les activitats agràries) poden ser:

  • Tecnològiques: escassa implantació territorial de les infraestructures de les telecomunicacions.
  • Sociològiques: com estils de vida escassament relacionat amb l’ús de les TIC.

A continuació, i vista la importància de poder utilitzar les noves tecnologies de la informació revisarem si hi ha qüestions tecnològiques que dificulten que una població com Alfarràs gaudeixi dels avantatges d’Internet. En el proper post, observarem l’estil de vida de la nostra localitat per veure’n la relació que assoleix amb la xarxa.

Segons indica l’Informe de la Comunicació a Catalunya del 2011-2012, “durant els anys 2011 i 2012, s’han fet a Catalunya millores importants en infraestructures i en l’ús de les telecomunicacions. Han conclòs algunes importants iniciatives públiques, com el pla Catalunya Connecta, i s’ha iniciat un ambiciós projecte de futur, la Xarxa Oberta de Catalunya.”

Per una banda, la Xarxa Oberta de Catalunya ha portat les xarxes de fibra òptica als principals nuclis de població de Catalunya i té l’objectiu d’ampliar la cobertura a tot el territori durant els propers anys. Per altra banda, el pla Catalunya Connecta pretenia “universalitzar l’accés als nous serveis de telecomunicacions a la ciutadania, les administracions i el teixit empresarial català” desplegant infraestructures i serveis de comunicació electròniques arreu del territori. Segons el citat Informe de la Comunicació, ja s’han realitzat els principals desplegaments previstos, que incloïen la construcció de noves infraestructures per què els operadors de serveis de telefonia i radiocomunicacions puguin actuar-hi, portar banda ampla rural als indrets on no hi arribava, garantir la telefonia mòbil rural i, finalment, garantir accés a la Televisió Digital Terrestre a tot el territori català. 

Gràcies a Iniciatives com aquestes, les diferències d’accès entre zones urbanes i rurals a Catalunya no són significatives. En totes les comarques de Catalunya, segons l’Idescat, el percentatge de població que fa ús d’Internet oscil•la entre el 62 i 76%. Concretament al Segrià un 75% dels habitants l’utilizen mentre al Barcelonès un 74% dels ciutadans empren la xarxa. 

Com a conclusió, observem que no hi ha una falta d’infraestructures que impedeixi l’accés a les noves tecnologies de la informació a les zones rurals catalanes. Però, determina l’estil de vida de pobles com Alfarràs l’ús que es fa d’Internet?

Una gota en l’oceà de les necessitats

Posted on Updated on

Acabo de llegir la darrera página d’India Mon Amour, de Dominique Lapierre. Aquest reputat periodista i escriptor ha publicat una llarga llista de fantàstics llibres que descriuen detalladament diversos conflictes del segle XX. Mentre a O llevarás luto por mi estudia la guerra civil espanyola, amb Oh, Jerusalénnarra el sorgiment de l’estat d’Israel i l’inici del conflicte amb Palestina, i viatja fins a Sud-Àfrica a Un arcoirsis en la noche per sintetizar la historia de l’apartheid i l’epopeya de Nelson Mandela. No obstant, cap dels viatges amb els que ha obtingut la informació necessària sembla haver-lo impressionat tant com els que ha fet a l’Índia. Aquest país és el protagonista de Esta noche, la libertad, La ciudad de la Alegría o Era Medianoche en Bophal, i pel que explica en tots els seus pròlegs, entrevistes o al mateix llibre de India mon amour, ha quedat totalment prendat de gent que hi ha conegut, gran part de la qual viu en la més absoluta misèria. Per aquest motiu, ha dedicat molt d’esforç i diners a construir orfelinats per nens amb pares afectats per la lepra o el còlera, a erigir centres sanitàris i d’educació i a finançar altres iniciatives del mateix caliu. Veient doncs, el recorregut d’aquest periodista, les seves experiències i èxits, i la gran contribució que des del meu punt de vista està duent a terme, he sentit una gran admiració i l’he adoptat com un referent.

L’autor d’India Mon Amour i  impulsor de
diverses iniciatives humanitàries, Dominique Lapierre

Alhora, però, la lectura m’ha incitat a reflexionar sobre la voluntat que moltes més persones de les que pensem tenen de procurar aportar una petita ajuda en la mesura que els sigui possible. En el llibre, Lapierre presenta múltiples personatges que va trobant durant el seu viatge per Calcuta i que han consagrat la seva vida en millorar la dels demés. Afortunadament, no és necessàri posar la vista en un país tan llunyà per fer-se càrrec de la disposició de moltes persones a col·laborar en tasques humanitàries.

Darrerament, els alfarrassencs i veïns de les rodalies, vam poder assistir a la festa del quart aniversari de la Fundación Crisálida, ubicada a Camporrells. Durant aquests anys d’activitat, Crisálida s’ha dedicat a fomentar la integració de persones amb discapacitats. Des de 2009, ha endegat innombrables iniciatives basades en una nova concepció d’ajuda humanitària. L’actual consisteix en la construcció d’un forn de pa amb els ingressos del qual els nens de Crisálide puguin arribar a ser autònoms en un futur.

Van ser els primers productes elaborats amb el forn de pa els que van servir en aquesta darrera celebració, però els àpats no van ser l’única sorpresa. L’empenta de Crisálida va convidar a Camporrells personalitats com l’ambaixadora de Bòsnia i Hercegovina, Jasna Krivosic Prpic, i l’excomandant en cap de la Defensa Territorial dels sectors de Mostar i Sarajevo, Jovan Divja, en la celebració d’aquest aniversari, que va rebre el nom de “Xarxa Line Camporrells Sarajevo”, un advertiment contra la destrucció que comporta una guerra. A més, en l’acte van participar també artistes com Marc Durandeau, entre molts altres, amb interpretacions com la d’aquesta cançó:

La presència de tots aquests notables convidats, és una mostra de l’engrescadora actitud dels impulsors de Crisálida, que ja planifiquen un nou esdeveniment per soprendre’ns a tots. Però més enllà, és un exemple de la capacitat que tothom té de prestar, si més no, una petita ajuda a la gent del seu entorn, quelcom que es pot fer de diverses maneres. 

A continuació, adjunto una entrevista que li vaig fer al cap d’aquesta fundació, Jacinto Marqués, i que reflecteix la filosofia que segueix a l’hora de dur a terme tots els seus esforços, esperant que com a mínim, ens inciti a reflexionar: “Quan intervenim, la majoria de vegades empitjorem.”

Todo lo que no se da, se pierde

Mare Teresa de Calcuta (cita que apareix a la introducció de India Mon Amour)

Sobre petits i grans comerciants (2): Solucions

Posted on Updated on

En el penúltim post publicat vam exposar una sèrie de problemes que preocupen a petits comerciants, com els que podem trobar a Alfarràs, i als quals han de fer front per tal de seguir endevant la seva activitat comercial. Com afirmen des de GEM Catalunya, “els emprenedors juguen un paper important en la modernització del teixit econòmic i en l’establiment d’una nova estructura econòmica a Catalunya”. Així doncs, és imprescindible procurar contribuir al correcte funcionament d’aquests emprenedors, que en definitiva, són motors importants de la recuperació econòmica. Per aquest motiu, des de l’Alfarràs Digital Post aportem algunes solucions que hem deduït gràcies a un treball elaborat per una assignatura d’economia:

  1. L’Administració hauria de garantir una legislació que tota mena de comerços haurien de complir per tal d’assegurar igualtat de condicions entre establiments. D’aquesta manera, per exemple, si un emprenedor s’ha vist obligat a reformar el seu local per tal de complir amb les mesures de seguretat, cal vetllar perquè en tots els casos que sigui necessari es faci igualment o bé que tots els comerciants obrin només quan ho permet l’horari comercial.
  2. Per altra banda, l’Adminsitració hauria de dur a terme polítiques d’inversió pública per generar demanda a les empreses privades per garantir que tinguin una vida llarga.
  3. Pel que fa a l’actuació dels petits comerciants, molts estan augmentant la quantitat d’hores treballades i intentant trobar noves formes d’atreure els seus clients, cercant innovacions, captivar nous nínxols de mercat incorporant nous productes al seu estoc, atreure nous clients a través de les xarxes socials…
  4. A més, en el cas d’Alfarràs i també en altres pobles i ciutats, aquests petits empresaris s’engloben en associacions de comerciants, com la d’Alfarràs, que entre altres activitats endeguen campanyes de foment del consum al poble… Per exemple, al nostre poble van demanar el desembre de 2009 un estudi en què s’oferia una diagnosi i una sèrie de propostes d’actuació per la promoció del comerç d’Alfarràs, com la construcció d’aparcaments, dels carrers que circumval·len la zona comercial…

Malauradament, per molts esforços que realitzin en aquest sentit, un atur de 6.208.000 persones inevitablement comporta una davallada brutal del consum, i això implica que l’encara existent, s’hagi de repartir entre les PIMES i les grans superfícies. Arrel de la preocupació que m’han exposat molts comerciants per la impossibilitat de cobrir tantes hores de treball, vaig recordar una classe d’Introducció a l’economia en què es va indicar que la solució a l’atur era racionalitzar el treball, repartir-lo. Si enlloc de que l’Estat donés subsidis a l’aturat, pagués a un d’aquests emprenedors perquè els contractés i cobrís algunes d’aquestes hores de treball, aquest nou treballadors cobraria el mateix sou que estan aturat però ho faria per generar riquesa i ajudar que la interminable jornada laboral d’alguns d’aquests humils autònoms es reduís, contribuint al mateix temps a que passessin a ser més eficients, donat que les hores de treball estarien equilibrades amb les hores de descans. 

Una política similar exposava un economista anomenat Raj Srivastava en una entrevista de La Vanguardia publicada el 2010. Sembla ser que després d’aconseguir la seva independència el 1965, Singapur, l’economia del qual es trobava en una situació precària, va decidir invertir en capital humà i intel·lectual, en educació: pagaven als aturats cursos de formació en totes les universitats del país i més tard van abonar el 90% del seu salari als seus ocupadors per tal que, al seu torn, el paguessin a aquests recol·locats. D’aquesta manera s’asseguraven que els aturats es formessin i esdevinguessin capital humà ben format, ja que d’altra manera, la por de no trobar altra feina s’hagués limitat a estalviar la quantitat rebuda de l’atur. Així doncs, les persones que actualment no tenen feina podrien posar-se a treballar i a generar alguna mena de riquesa, i aquelles que encara no es poguessin recol·locar es formarien per tal de ser més competitives per quan el mercat es reactivés.

Finalment, i aportant un grau major d’opinió personal, considero que enmig aquest gran esforç en educació, caldria incloure l’educació com a consumidors. Hem comentat la brutal competència que constitueixen les grans superfícies pels petits comerciants, entre els quals predomina la sensació de no poder fer-hi front: parlem d’empreses amb molts recursos, que poden fer campanyes publicitàries a nivell nacional promocionant productes a preus molt barats que sovint provenen de l’estranger. Per aquest motiu, cal que la ciutadania es faci càrrec de les implicacions que pot tenir adquirir un mateix producte en un petit comerç del seu poble o en una gran superfície:

  1. Per una banda, el fet d’aportar certa riquesa a la petita empresa local repercutirà directament en el seu entorn, contribuint a que els més propers a ell puguin mantenir el seu negoci i contractin a persones de la zona.
  2.  A més a més, comprar la seva fruita a la verduleria del poble comportaria que els agricultors locals rebessin un benefici, enlloc de que se l’emportés una gran distribuïdora d’aliments que importa productes de l’altra banda del món. 
  3. Si el ciutadà en qüestió pateix una greu manca d’empatia cap als més propers a ell i aquests arguments no el convencen, potser ho fa pensar que comprant productes locals obtindrà aliments de molt més bona qualitat, que no han travessat oceans ni contenen substàncies que en permetin la conservació. 
  4. I en darrer lloc, contribuint al manteniment del comerç de proximitat s’assegura també que en la localitat es vetlli perquè estiguin en bones condicions les zones amb afluència de clients s’hi prenguin més mesures de vigilància per generar seguretat. 

José Luís Sampedro afirmava que “a la majoria de la població se li ha inculcat que serveix per guanyar diners sense aprofundir en res més, sense sentir la necessitat de reflexionar sobre res”, que “ha estat educada per ser un productor-consumidor”. És hora que canviem aquesta modalitat d’actuar, que tota la ciutadania comencem a reflexionar seriosament sobre els efectes que tenen els nostres actes i ens plantegem actuar en conseqüència per “ser el canvi que volem veure reflectit en el món” i evitar això:

Imatge: http://orcajohumor.blogspot.com.es/2010/07/otro-de-pobres.html

 

Recomanem… "Por qué los muertos en Síria interesan menos que en Boston" de Jordi Pérez Colomé

Posted on Updated on

El darrer dilluns vam publicar un article d’opinió sobre la forma com els mitjans jerarquitzen els esdeveniments que cobreixen d’entre els milers de successos que cada dia tenen lloc al món. Per això, us recomanem un post relacionat del periodista Jordi Pérez Colomé a la seva pàgina sobre política exterior dels EEUU http://www.obamaworld.es:

Una mirada impassible

Posted on Updated on

És inevitable que els mitjans de comunicació hagin establert tota una sèrie unes pautes per identificar què és notícia dins l’interminable ventall d’esdeveniments que protagonitzen els 7.000 milions de persones que ocupen la terra: prioritzar els fets més innovadors o analitzar la rellevància social i l’interès públic que pugui tenir. Així doncs, els tràgics esdeveniments que han tingut lloc els darrers dies als EEUU, concretament a Boston, on 2 persones han mort i 170 han resultat ferides a causa d’un atemptat terrorista, són un fet noticiable, igual que tots aquells en què una persona mor a mans de l’odi, la rancúnia, la venjança, l’interès… Però és evident, i cal que quedi clar que no pretenc restar importància a aquest esdeveniment, que se n’ha fet tant ressò perquè ha tingut lloc precisament on ha succeït. Per altra banda, sóc totalment conscient de que no hi ha altre remei que escollir una fracció ínfima dels temes que abordar, però considero que cal tenir present alhora de llegir les portades dels diaris sempre presidides per uns temes recurrents que altres esdeveniments d’igual rellevància social estan tenint lloc en altres punts del món sense que se’n faci la cobertura periodística que els hi correspon.

Sense anar més lluny, estem obviant el que probablement sigui el major problema i el que té més rellevància social de la humanitat, la qual, per permetre’l hauria de deixar de considerar-se humana: milions de persones estan morint de fam diàriament i el pitjor és que en múltiples casos es deu a una greu falta de voluntat política de resoldre el problema. Segons les explicacions a classe del professor d’economia de la UAB Arcadi Oliveres, la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per l’alimentació i l’agricultura, va determinar que si es recollissin 5.000.000.000 de dòlars anuals i es dugessin a terme les inversions necessàries, es podria eradicar la fam mundial, però els estats es van negar a aportar aquesta quantitat de diners. En canvi, quan el 15 de setembre de 2007 Lehman Brothers va caure als Estats Units, es va fer una injecció de liquiditat a aquest banc de 46.000.000.000 de dòlars. És a dir, per dur a terme el rescat de Lehman Brothers es van trobar 92 cops els diners que no apareixien per enlloc per acabar amb la gana.

Tothom creu ser conscient d’aquest problema, però la realitat és que continuem impassibles davant la permissió de milers de morts evitables, és a dir, davant de vertaders assassinats. Per la seva banda, els mitjans de comunicació, el 4rt poder, amb una capacitat d’impacte sobre la societat abromadora, decideixen obviar aquesta realitat, que per falta de novetat passa a ser una certesa incòmoda vergonyosament silenciada, quan en realitat cada dia tots els mitjans haurien de dedicar un espai a incidir en què s’està cometent un crim contra la humanitat de forma flagrant.

Enfront aquesta pèrdua de confiança i credibilitat, què ens queda? Doncs irremeiablement, conèixer com funcionen els mitjans de comunicació i consumir-los responsablement, sent plenament conscients de que el que es publica, malauradament, no és un retrat fidel del món on vivim. En part perquè és absolutament impossible aconseguir-ho, però també perquè responen a certs interessos que eviten que alguns indicadors que servirien per aproximar-nos a aquest món tinguin la difusió que mereixerien. Per tant, cultivem-nos, construïm a través del consum de la major varietat de mitjans i fonts d’informació possibles un retrat propi del nostre entorn.