Ciclisme

Va! Pedala

Posted on Updated on

Avui serà fàcil… Però tinc la cama adolorida.  Igual no ho es tant de fàcil… Para! No et ratllis ara. Pedaleja!

Deixar de fumar pot ser una molt bona decisió amb conseqüències inesperades. Quan en Jordi tenia trenta anys va abandonar el tabac i es va convertir aleshores en un gran aficionat del ciclisme. Com a resultat, la seva filla, la Maria Banlles, va començar a pedalejar gairebé abans de saber caminar. Als dos anys en va aprendre i, als quatre, va començar a competir en curses a Lleida i rodalies. Ara, amb 16 i malgrat la seva serietat, no pot reprimir un tímid somriure d’orgull i satisfacció al dir-ho.

Vinga! Començo bé. I si redueixo una mica? Arribaré a la corba final cansada?… Pedalejo.

Donat que sempre ha estat en bona forma, mai ha hagut de portar una dieta especial per dedicar-se al ciclisme, només vigilar amb els dolços i els greixos durant els campionats. Per això, davant una coca-cola, la Maria m’explica relaxadament que durant molts anys va formar part de la categoria infantil de la Federació Catalana de Ciclisme de Lleida i va competir en diferents llocs propers a Alfarràs, dins la província. Fa només tres anys, però, va saltar a la categoria de cadet i va començar a córrer en un velòdrom. Ja en el seu primer dia, l’entrenador va detectar que no li costava gens destacar entre la resta i, havent fet molta més pràctica, aconsegueix poder dir convençuda que en la prova de velocitat sempre queda la primera. Consisteix en donar una sola volta al circuit tancat en el mínim de temps possible i, evidentment, per davant dels altres. En canvi, va iniciar-se més discretament en la modalitat de fondo, on recorres 40 voltes al circuit i on el que conta és l’últim esprint.

IMG_20160320_120204

Per ser competitiva però, li recomanen que entreni dues hores diàries durant tota la setmana, i ho segueix amb força rigor: només descansa un dia. Inevitablement, això repercuteix en els seus estudis, i si bé va fer una petita punxada en el segon trimestre al tenir poc temps disponible, sap que ho pot recuperar. Si tot va bé, l’any vinent gaudirà d’una beca per cursar el batxillerat a l’Institut Abat Oliva de Ripoll, un centre inclòs en el programa d’alt rendiment esportiu del Consell Català de l‘Esport. Això li permetrà convalidar educació física i dues assignatures més per poder compaginar l’activitat física amb l’acadèmica ja que, si no, no es pot fer tot. Quan acabi els dos cursos que hi estudiarà, hi haurà la possibilitat per als guardonats a nivell espanyol en ciclisme de rebre una nova beca per continuar els estudis. Però val més no obsessionar-s’hi. Per ara sap que possiblement voldrà fer INEF i fisioteràpia, que és el que li agrada.

Bé, la resta de l’equip va bé. Anem ben coordinades. Pedaleja una mica més!

A més de la repercussió que té dedicar tant esforç al ciclisme sobre la vida acadèmica, també incideix sobre la relació amb les amistats, ja que es redueix el temps que se’ls pot dedicar. Però, per altra banda, la Maria afirma que les noves coneixences que ha fet a la federació, amb qui ha visitat diversos llocs de Catalunya i, en alguna ocasió, també d’Espanya en ocasió de les competicions, són un al·licient fonamental. Dedueixo per les seves referències constants al temps que hi dedica i a les preocupacions de la seva mare pels estudis i del seu pare per animar-la, que el recolzament familiar és un altre pilar del seu èxit.

Segueix pedalejant. No facis cas del cansament que queda poc… Pedaleja. Pedaleja!  

Sempre he pensat que transcriure el pensament d’una persona ha de resultar en frases inconnexes i oracions interrompudes per les idees que, de sobte i sense remei, envaeixen la nostra ment. Quan estàs al tret de sortida d’una carrera, igual que quan et poses davant d’un paper en blanc per escriure, pateixes per no saber reaccionar, per obtenir un mal resultat i no donar el millor de tu. Per això, les frases de motivació que et dirigeixes a tu mateix lluiten amb les inseguretats i la por al fracàs que, en major o menor mesura, tothom comparteix. La Maria admet haver plorat de ràbia per alguna eliminació al velòdrom i, de ben segur, hi ha hagut altres disgustos similars. A la recta final, però, tot ho oblida i pedaleja, imagino, igual que s’escriu, de manera impulsiva i amb tota la teva concentració. Finalment, com a resultat dels seus esprints, ha guanyat 4 campionats de Catalunya de Velòdrom i la medalla de plata i bronze al campionat de ciclisme d’Espanya a Madrid. Ben recentment, a més, ha guanyat al Campionat d’Espanya de Pista la medalla d’Or en la prova de 500m i les de plata en les modalitats de velocitat i de velocitat per equips. Finalment, aquest mateix estiu ha guanyat també l’or en la prova de contrarellotge per equips al campionat d’Espanya de carretera. Cal destacar que, en les primeres competicions a nivell nacional on va participar, en un primer moment, pensava “fer el paperot i marxar”.

Ja ha acabat la cursa, a per la següent.