Marina Tomàs proposa “Alternativas para situaciones dramáticas”

Posted on

Entrevista a l’escriptora de “Alternativas para situaciones dramáticas: desarrollo del proyecto”: com ajudar a persones a travessar dificultats econòmiques dràstiques?
Titular de elpais.es (4/2/2013)
Titular de elpaís.es (4/2/2013)

Titulars com l’anterior, publicat el passat 4 de febrer a elpaís.es, fan trontollar tota confiança en una possible llum al final del túnel, aquella que s’intenta esboçar tímidament en alguns discursos polítics. Enfront l’actitud escèptica i apàtica que se’n deriva en molts ciutadans, ella opta per fer política d’una forma alternativa, allunyada de les urnes: “Si tu critiques una cosa és perque saps que n’hi ha una de millor. Has de poder donar una resposta”. Parla de forma serena i convençuda la Marina Tomàs, autora de Alternativas para situaciones dramáticas: desarrollo del proyecto. Després de El viaje de Gonkal: utopía sobre un mundo sin dinero, aquesta veïna d’Alfarràs, que es defineix al seu bloc com mestressa de casa i mare que escriu en estones lliures, ha publicat un nou llibre on presenta un complex projecte d’organització social per ajudar a persones que es troben en dificultats econòmiques extremes.

“Quan treballava prop de Plaça Catalunya veia cada dia als immigrants del top manta. Al ser botiguera sé la competencia deslleial que et fan, i alhora em feien molta pena. Algún cop vaig veure com algún d’ells saltava pels aires quan corria entre els cotxes fugint de la policia. Vaig començar a pensar com ho podem resoldre això. Enlloc de criticar: “allò ho fan malament, el govern ho fa fatal…”, m’agrada veure com ho faria jo dins de les meves possibilitats. Aleshores vaig començar a reflexionar i buscar solucions per la immigració, la corrupció… i vaig acabar escribint El viaje de Gonkal: utopia sobre un mundo sin dinero, sobre una societat imaginaria però de la que podríem copiar algun exemple. El que proposo ara és molt diferent, no té res d’utòpic, sino que és realitzable y necessari.”

Portada de "Alternativas para situaciones dramáticas: desarrollo del proyecto"
Portada de “Alternativas para situaciones dramáticas: desarrollo del proyecto”

La proposta de la Marina consisteix en crear un espai de treball per persones que necessiten cobrir necessitats bàsiques i que no tenen prou amb les ajudes de l’Estat. En aquest espai la feina aniria encarada a obtenir productes bàsics per la seva subsistència, com l’aliment, aconseguint també que estiguin ocupats i es redueixin alguns efectes negatius de l’atur com les depressions… Va dirigit principalment a persones que no tenen feina o que tenen ingressos molts justos, així com a altres col•lectius com indigents o individus amb dificultats a l’hora de trobar feina, com persones amb algun tipus de discapacitat, gent que ha estat en centres de rehabilitació, expresidiaris….

Per crear aquest espai de treball, un Ajuntament hauria de donar el primer pas sondejant quantes persones de l’entorn es troben en aquesta situació de necessitat i estaria interessada en participar-hi. Al mateix temps, hauria de detectar si hi ha alguna persona que cediria per un o dos anys terres per cultivar. “Per exemple, aquí a Alfarràs jo en donaria, i conec a més gent que també. Hi ha gent que la té parada i, per tant, no els suposaria un cost. Així que si això no funcionés es tancaria i ja està.”

Com a antecedent, la Marina fa referència a la cessió de horts que s’han fet en alguns pobles, però matitza que l’estructura que ella proposa va molt més enllà, ja que no és una iniciativa espontània. El grup de persones que s’hi unís com a treballadors, amb el màxim poder de decisió, hauria de legalitzar-se, constituir una cooperativa, juntament amb l’ajuntament i les empreses que vulguessin col•laborar fent aportacions de material…

Un cop consituida la cooperativa, part del grup de persones amb dificultats econòmiques o personals que hi treballessin es dedicarien a cultivar el camp per obtenir aliment, mentre la resta poden dedicar-se a complir altres funcions socials. “Molts creuen que la idea és fer hort, però no és fer hort, no és nomès això. Estem veient a molta gent que estan malalts, que no podran pagar-se la residència i necessitarà ajuda d’algú, acompanyament… Doncs aquesta gent poden fer aquests funcions”, explica Marina. “A canvi, la gent que desenvolupa aquestes funcions continuaria rebent l’aliment cultivat a la cooperativa. Totes aquestes altres funcions serivirien com a tallers perquè puguin aprendre diferents feines i també servirien d’estímul perquè la gent els ajudi”, afegeix.

Aquestes cooperatives, per tant, aportarien un lloc de treball temporal per persones en situacions extremes a canvi d’aliments i també de la formació que podrien adquirir al dur a terme tasques complementàries. Per aquest motiu, i per tal que les persones adherides a la iniciativa puguessin accedir a altres productes o serveis bàsics com la vivenda, les ajudes de l’Estat no haurien de modificar-se, i tampoc les atorgades per les ONG, segons la Marina.

La iniciativa plantejada a Alternativas para situaciones dramáticas: desarrollo del proyecto està pensada a nivell de tota Espanya. Tot i que en un començament ho podria endegar un grup reduït de persones interessades, la idea de Tomàs és que, a la llarga, ho conegués tothom i es creesin cooperatives similars en més pobles i zones del país. Aquests podrien dedicar-se al cultiu d’altres aliments que es podrien intercanviar. “Però això requereix la organització i la voluntat de moltes persones, no creus que és utòpic confiar en què hi haurà un esforç per part de tanta gent?”, li pregunto. “Si no s’apunta ningú es deixa de fer i no hi ha cap cost econòmic. Però, si després qui depèn de les ajudes de l’Estat va a demanar-ne més i argumenta que no en té prou, se li ofereix aquella oportunitat. Si no hi van és perquè ja en tenen suficient amb el que reben, doncs que continuïn.”

Parla, per tant, de crear una xarxa nacional de cooperatives connectades, on persones amb greus dificultats econòmiques es reuneixen per dur a terme un treball conjunt a partir del material, els espais i els coneixements cedits per tots aquells individus, empreses o institucions disposats a col•laborar. La proposta ja s’està considerant en alguns Ajuntaments, tot i que “encara està en procés”. “Estic enviant informació als ajuntaments de més de 2.000 habitants, i alguns m’han contestat interessats i volen fer una reunió amb jo per conèixer més detalls . Ho estic fent forma lògica. Ho proposo, en primer lloc, a les zones amb més atur d’Espanya: Castella-la Manxa, Andalusia, Extremadura i Tarragona. Tot seguit ho faré arribar a la resta de municipis d´Espanya.”

Abans de posar-ho pràctica, però, el més important per la Marina és que ho conegui tota la societat per tal que tothom s’hi pugui implicar i per saber qui estaria interessat. Per aquest motiu, us suggereixo que si esteu encuriosits per la proposta, formuleu les preguntes que us inquietin per tal que la mateixa Marina les respongui com més aviat sigui possible. Ho podeu fer tant a través de la pàgina de Facebook de l’Alfarràs Digital Post, el mail del bloc o a Twitter, que trobareu indicats a la pestanyaSobre el bloc”.

“Yo hago lo que usted no puede, y usted hace lo que yo no puedo. Juntos podemos hacer grandes cosas.”

Teresa De Calcuta

Cita que apareix a l’última pàgina de  Alternativas para situaciones dramáticas: desarrollo del proyecto.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s