El fotògraf alfarrassenc de Caníbal devora San Sebastián

Posted on Updated on

Entrevista a Pau Esteve Birba

Arriba tot somrient, amb l’Ipad a la mà i atent al mòbil. 5 dies després de guanyar el Premi del Jurat de San Sebastián a la millor fotografia per la pel·lícula Caníbal, l’alfarrassenc Pau Esteve Birba, de 32 anys, em reserva un lloc en una agenda darrerament molt apretada. En un cafè de Gràcia, el rialler responsable de fotografia d’un ventall d’anuncis, videoclips  i pel·lícules com Buried o Who is Dayani Cristal? (guanyadora  del Premi del Festival de Sundance al millor documental 2013) em descobreix una mica més sobre la seva trajectòria ja reconeguda en el món del cinema.

Què ha de fer una persona d’Alfarràs per dedicar-se professionalment al cine?

Uff… Jo crec que el secret, independentment del lloc, és tenir la inquietud, en el cine o en el que et vulguis dedicar, i tenir curiositat. En el meu cas, quan vaig acabar la selectivitat, vaig estar investigant i vaig descobrir l’ESCAC de Barcelona. Vaig pensar “jo vull estudiar aquí, jo vull fer cine”, i així va ser. Per això, al final la clau és inquietud, tenir curiositat i saber el que vols fer, el que t’apassiona. I després ser prou inconscient com per dedicar-t’hi sense saber què passarà.

A partir de quin moment i per què et vas dedicar a la fotografia? Influència familiar…?

Sí, al meu pare sempre li ha agradat fer fotos i això barrejat amb el cine van fer que entrés a l’escola pensant ja que volia fer fotografia. Al principi no tenia molt clar com estava relacionada amb el cine, però arrel de l’escola vaig anar aprenent i veient en què consistia. A l’hora de triar l’especialització vaig escollir fotografia i quan vaig acabar hem vaig posar en una casa de lloguer de càmeres per fer pràctiques i meritori.

Per tant, va ser a partir de l’ESCAC quan vas començar a fer contactes…

No és tan fàcil, però lo bo de l’escola de cine és que coneixes a gent que es vol dedicar al mateix que tu, i això genera una xarxa de contactes i gent amb les mateixes inquietuds, i això ja és un punt de partida.

I d’Alfarràs i l’ESCAC, has passat a viatjar pel món i a assistir a festivals d’enorme renom com Sundance o San Sebastián. Què suposa per la teva carrera guanyar un premi d’aquesta categoria?

Acabo de guanyar-lo i encara no se en què es transformarà. Però per descomptat és un reconeixement per part de la Indústria que fa moltíssima il·lusió i que espero que es transformi en més treball, feines més xules…

Pau Esteve premiat al Festival de San Sebastian (2013) Font: Fotogramas.es

I mentre esperes aquesta onada de trucades de directors, què tal l’experiència de treballar entre cineastes i actors de primer nivell, com el Rodrigo Cortés, l’Antonio de la Torre que darrerament està tenint tantíssim ressò…

Sí, ara l’Antonio està a tope. És molt guai perquè estàs acostumat a veure una imatge pública d’aquesta gent als mitjans i desprès t’adones que la persona que hi ha darrere fa caure una mica mites com que són bordes, distants o vés a saber…  Jo he trobat a gent totalment natural que l’únic que vol és treballar, que té passió per un ofici i una vocació. Sobre tot una vocació, perquè per tots els que estem aquí és un ofici molt sacrificat. Són moltes hores al dia, 12 o de vegades més. A Granada, per exemple, vaig estar-hi sis mesos. Vaig tenir la sort que la meva parella m’hi acompanyava, però has de tenir un tipus de vida que et permeti fer-ho. Per això t’adones de que els actors són persones com tu que ho bolquen tot per aquesta professió. L’Antonio per exemple és un gran actor, quan el veus darrere de la càmera allà mateix sents coses que et fan dir guau, i desprès venia a fer una cervesa amb la resta de l’equip a l’acabar el rodatge.

I tu per ara pretens estar molts anys amb aquest ritme de treball.

Jo els que pugui, tota la vida.

La teva feina, per tant, suposa fer molts viatges. De tots els llocs on has estat on et quedaries?

Ufff…  no ho se. Cada lloc té un record…  Ara amb la meva novia estem pensant en anar a viure a Menorca, perquè es un lloc molt tranquil i al costat de Barcelona. Amb la feina igual treballo tres dies al mes, i per això busco un lloc tranquil, relaxat. Però si pogués aniria a viure a un lloc diferent cada any: m’encanta París, igual provaria un any a Estats Units, a Nova York,  Buenos Aires, Madrid també és una ciutat superxula… Sento que em faltarien vides per viure a tot arreu on m’agradaria.

Una sort tenir un catàleg tan ampli per poder escollir…

En realitat això va a gustos… A mi m’agrada però hi ha gent que m’ha dit: uff… ara tornar a marxar… Jo també de vegades quan torno a casa penso: que bé. Però ara estaré per Barcelona tres setmanes i tornaré a marxar, però amb aquest temps ja estaré inquiet.

I ara on et dirigeixes?

El 20 d’Octubre cap a Madrid a rodar la nova peli del Jaume Rosales –guanyador d’un Goya per La Soledad. Són 4 setmanes de pre-rodatge i  5 setmanes de rodatge i en tinc moltes ganes i molta curiositat, perquè és un home molt interessant i fa un cine molt diferent.

Una darrera pregunta com a professional: la millor foto que podem fer d’Alfarràs?

Uah quina pregunta… jo crec que la millor foto d’Alfarràs depèn de qui la faci: la millor foto és aquella que per tu te significat, perquè una foto que no te contingut per a tu està buida: la millor per a tu potser es des del pont i per mi des del Sas. És aquella foto que a tu et transmeti alguna emoció. Per això no et sabria dir quina ha estat tampoc la meva millor foto, cada una va associada a un record i n’escolliria moltes. Per exemple, de les fotos que vaig fer en un viatge a Mèxic o del documental que hi vam rodar n’hi ha de vivències molt especials, molt diferents a les de Granada, per exemple, ni millor ni pitjor, molt xules totes. Per tant, no puc dir aquesta és la meva millor foto.

Al preguntar-li quin és el treball del qual està més satisfet em respon: “ara estic començant, i cada cosa que faig és millor que l’anterior i n’estic molt orgullós, com ara amb Caníbal, tot i que hi trobo milers de pegues que ara canviaria. Espero que la que faci ara amb el Jaume Rosales torni a ser la millor, i així contínuament”. Segons la revista Fotogramas, el millor de Caníbal (que s’estrena aquest divendres 11 d’Octubre) és “la excelente fotografía del joven Pau Esteve Birba”. Sent una obra del principi d’aquesta trajectòria pletòrica de vocació i entusiasme, caldrà estar atents als seus nous projectes, pels quals li desitgem molta sort a més d’una efusiva felicitació. 

Els treballs del Pau Esteve, així com la seva biografia i altres informacions, es poden trobar a la seva web: 

http://pauestevebirba.com/

Altres enllaços d’interès:

*Pau Esteve ha estat nominat com a millor director de fotografia als premis Goya 2014!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s